23 de febrero de 1981

El 23 de febrero de 1981 yo estaba en mi clase de mates escribiendo un cuento (hoy perdido), luego se lo leí a mis amigos como era costumbre. Por la noche continué con el final del relato mientras la radio saltaba por los aires al ritmo del golpe de estado y los mayores guardaban un oscuro y temeroso silencio. Con la panda siempre andábamos filmando cortos y metidos en obras de teatro. Tenía 16 años y me gustaba John Lennon y Scorpions, Status Quo, Kiss, Mecano, Police… (Y,muchos). Vivía el rock a tope, era muy hippy-rock. Y tenía claro que quería ser escritora. Así era yo.

1981_16 years old
1981_16 years old

¿Qué cuenta pendiente tengo con esta chica? Un día escribiré su historia. Tal vez el prefacio de ese relato sea este, hoy.

Banda Sonora 

 

Sobre mí

 

 

Anuncios

17 pensamientos en “23 de febrero de 1981”

  1. Jo eixia de l’institut i vaig anar al bar on el professor d’història estava escoltant amb tot el personal del bar la sessió del Parlament, abans la gent tenia més adscripció política que ara, i vaig sentir només baixar els trets de les ametralladores. Vaig anar-me’n a casa i mon pare, que ja havia tornat de treballar em va donar la notícia i vaig sentir a la ràdio, que vaig posar de colp, tot de marxes militars, va ser una nit molt dura.

    Vicent

    1. Sí, és ben cert. Jo també vaig sortir de l’insti i en arribar a casa els vaig veure a tots amb cares llargues i de preocupació, estàven com flipant… a l’endemà en veure les imatges dels trets va ser una gran impressió. No oblidaré mai que les àvies estaven molt espantades, demanant que no tornès la guerra.
      I a vosaltres a València us va caure la grossa… No gaire… Un amic nostre era soldat de lleva a ca teva i sempre ha recordat la gran tensió viscuda.
      Tremendo. És una data efemèride. I tens tota la raó, avui en dia s’ha perdut l’interès en la política, hi ha una gran desafecció, i això no és bo.
      Una abraçada enorme des d’aquesta banda de la Mediterrànea en flor!!!
      Isabel

  2. Ejejeejeeje, no m’estranya gens ni mica que les mates captessin la teva atenció per molta estona. i preferies enlairar-te en els teus pensaments de la preciosa noia que eres.
    M’encanta que comparteixis aquestes fotos de més de 3o anys enrere, aquests instants immortalitzats per sempre més.
    Pel 23 F, jo estava a França i l’únic que hagués pogut en aquests moments fer-nos cinc cèntims d’aquest esdeveniment tan marquant hauria estat el pare que desgraciadament ja havia mort un mes abans i per tant, ni s’encenia la televisió amb les noticies corresponents ni es lllegia el diari a casa meva. Del comentari que fa el Vicent, li dono tota la raó. Segurament abans hi havia més adscripció política que ara, regna en aquests moments en la societat una mena d’apatia un pèl preocupant.

    1. La pèrdua d’un ésser estimat ens aïlla de tot, i en aquells temps els mitjans tampoc treballaven com ara. T’imagines com hauría anat el tema a les xarxes socials? 🙂 És una efèmeride i ens hauría de servir, precisament per pal.liar el que observes, aquesta manca de ganes i desafecció política que certament és inquietant.
      Un petonaso!!!
      Isabel

  3. Ejejeejeeje, no m’estranya gens ni mica que les mates no captessin la teva atenció per molta estona. i preferies enlairar-te en els teus pensaments de la preciosa noia que eres.
    M’encanta que comparteixis aquestes fotos de més de 3o anys enrere, aquests instants immortalitzats per sempre més.
    Pel 23 F, jo estava a França i l’únic que hagués pogut en aquests moments fer-nos cinc cèntims d’aquest esdeveniment tan marquant hauria estat possiblement el pare que sempre estava al cas de la política però desgraciadament ja havia mort un mes abans.

    1. Estoy encantada de estas “diabluras” de maese Crivello, ya veremos a ver qué nos depara su providencia, seguro que algo bueno! 🙂 Me alegra conocerte José Ángel, te busco en Facebook! 🙂

  4. Qué olvido, disculpa. Días antes del 23 F había salido mi primer libro al mercado, un relato basado en un “rojillo” (un tío mío al que mataron dos veces, con una bala de plomo y con una bala de ira, respectivamente). En la cárcel habría acabado yo si ese 23 F…

    1. Sí, la verdad es que todo podía haber cambiado de un modo desastroso, por eso creo que lo recordamos de un modo tan especial desde la calma, sabiéndolo y apreciando lo que tenemos hoy. !!

  5. Maese Crivello ha captado tarde vuestra conversación de salon. Prometo vengarme comprando todas las frituras y dulces que vendan las tiendas a vuestro alrededor grrr! ja Ordiz & Una Fingal. Y el 23 F… hoy es 11 de marzo joder! no salgo de mi casa digital. saludos cobardes y llenos de dulce comprado en vuestros barrios j re, bueno Maese Crivello

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s