Compra “La canción del bardo” aquí:

Aquí mismo puedes adquirir “La canción del bardo” ¡SIN GASTOS DE ENVÍO!

15 €

Pago mediante ingreso en cuenta bancaria o PayPal.

Rellena el siguiente formulario y te digo cómo hacerlo:

FORMULARIO

Portadas u00DAna Fingal

Editorial: Playa de Ákaba 

Colección: Playa de Ákaba Narrativa (nº9 )

Portada: Enerio Polanco

ISBN: 978-84-16216-52-9 

Depósito Legal:M-2870-2015 

ISBN ePUB:978-84-16216-53-6 

P.V.P. Libro papel: 15€ 

Web de la novela

Úna Fingal

Entrada anterior

¡Momentazo de la novela!

LCB_Tienda

 

Anuncios

7 pensamientos en “Compra “La canción del bardo” aquí:”

  1. Isabel, m’ha encantat “La canción del bardo”, he rigut, he patit, he fruït, he plorat, de joia i de tristor, de tristor finalment quan l’enveja de l’assassí fa fendir la bala en la part més feble, que no sabia res, res de res, només d’amor, i potser per això era dona, una dona de la Nova Era, en què serà protagonista, perquè de ben segur hi haurà Cel.

    I m’ha impressionat tant que se m’ha ocorregut un article que acte seguit publicaré, si et pot servir em sentiria cofoi, com tu m’has ajudat amb el teu llibre i obra, que creu-me si et contara quant em creuries boig.

    Per què escrivim els poetes?
    És cert que primerament necessitem una dona i primàriament, una volta aconseguida, un fill, que ens escolte i a qui escoltar i educar; per a treballar per ell, per a fer factible la nostra obra sobre ell, un tercer perjudicat en qui descansar la monotonia sobre la nostra dona, per així reviscolar-la, una tercera persona, el tercer perjudicat, que aspire simbòlicament o inconscient a la nostra dona, en definitiva, un germà, un amic, un cunyat, un fill.
    Què fer si ja hem aconseguit per a ell el que volíem? Què fer si hem trobat el que buscàvem? Què fer si ara és ell qui necessita el seu fill? Si pren la seua independència? Hem d’esperar la seua tornada com a fill pròdig? O hem de cercar noves relacions?
    Sòcrates al Fedro parla de que no es pot simbolitzar mitjançant paraules el fet de què l’amant perjudica l’estimat, perquè ambdós llocs estan en una contradicció paradoxal, perquè la posició d’ambdós és un miracle, el miracle, en el cas que ens ocupa, de l’amor de pare i fill, que catalitza l’amor de l’histèric home si és baró, dona si també ho és.
    Què seria d’un món on l’eclosió de la potència sexual es produïra a la vellesa? El bo que té la vellesa és que el cos no necessita tants estímuls sexuals ni de relació, ja està prest per a la maduresa i, és aquesta eclosió que es produeix en persones jòvens i poc madures, inexpertes; que no tenen encara, clara, la dinàmica de l’amor.
    Però a Sòcrates el van acusar de pervertir a la joventut, per que va cercar persones jòvens a qui ensenyar, fills amb qui complementar el seu “phi”, el seu fal·lus, la seua esperança amb la seua dona, que li valdria per a estimar-la en un món on els cercles literaris eren minsos.
    Què li queda a un home modern on ja no hi ha familiars en qui bolcar la nostra experiència, donadora d’esperança per a marit i muller, donadora de fal·lus per ambdós? Ens queda esperar la mateixa esperança, esperança en el món, simbòlicament, en la esperança que ens pot donar un “mon fill”, en un món que sentim escoltador de les nostres paraules, de la nostra experiència i que ens dona el “phi” espentat pel seu amor, sí, amor, desig i gaudi del món cap a la nostra dona o home, cosa que ens fa estimar-la, ens fa nàixer l’amor de nosaltres cap a ella; per això escrivim els poetes i, ho fem com uns altres fan la guerra.

    1. Estimat Vicent, estic sense respiració degut a la gran emoció que em provoquen les teves paraules. Gràcies per la teva lectura de “La canción del bardo”, sabia que t’arribaria al fons de l’ànima.
      El teu article em sembla una resposta sensible a la remoguda existencial…Per què escrivim els poetes? Només els deus de l’Olimp ho saben, però el que és ben segur, és que les ànimes ferides per les idees (alguns en dirien inspiració), necessiten ‘queixar´se’ en forma de paraules, com bé definiria la psicoanàlissi: buidar, avocar, per tal de poder continuar endavant, o passar pàgina, o simplement: viure!
      Estimat Vicent, no saps el que significa per a mi que em llegeixis, i si a més això et mou a escriure…Un honor!
      Rep una abraçada enorme estimat amic, per a tu, per a la Marga. No saps les ganes que tinc que un dia poguem parlar ‘físicament’.
      Molts petons des d’aquesta banda de la Mediterrània convulsa.
      Isabel

  2. Vicent Jémena i Llambet escriu a Facebook. 10/01/16.
    “Ja t’he comentat el llibre a Saphirus, amb un article que m’has creat, el llibre és en una paraula: Meravellós. I dir-te que és a banda d’una gran novel·la, un manual on aprendre la dinàmica de l’amor. Agraït infinitament pel teu regal. I per la cosa que ha evitat, creu-me si te la contara em pensaries boig, que ho estic, però no tant.”

  3. Susana Ross. Mensaje en Facebook. 11/01/16
    “Susana Ross
    Yo estoy casi terminando la tuya. Tengo q reconocer q eres una maestra de la escritura. Además de tu amiga he de reconocer q me confieso a partir de ya, una de tus más fervientes admiradoras. No me gustan los cumplidos pero éste le tienes bien merecido. Recibir tu novela me anima a seguir este arduo camino q es para nosotras la escritura”

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s